Jesús pueyoAquest 1 de setembre va arrencar el curs acadèmic 2016-2017 i el panorama no sembla el més favorable ni per al sistema educatiu ni per als milers d'estudiants que comencen una etapa decisiva i ho fan sense saber si l'acabaran amb la mateixa normativa amb la qual ara comencen.
 
A dia 1 de setembre, els alumnes de 4º d'ESO, que han hagut d'optar entre “ensenyaments acadèmics”, dirigits als qui vulguin estudiar batxillerat, i “ensenyaments aplicats”, per als qui poguessin triar després cursar els cicles formatius, tenen sobre la seva taula uns itineraris curriculars que potser solament existeixin aquest curs. Ells i els alumnes de 2º de Batxillerat hauran d'afrontar en uns mesos, per primera vegada, les proves d'avaluació final que estableix la llei.
 
A dia 1 de setembre, i després del que va passar amb l'avaluació de Primària el curs passat, on la majoria de les comunitats autònomes no la van realitzar o van fer una altra prova diferent a l'establerta a la llei, ningú pot assegurar que ara no pugui passar el mateix. De moment ja hi ha administracions autonòmiques que han anunciat que no aplicaran les proves de l'ESO i el Batxillerat.
 
I mentre en els despatxos no hi ha una postura ni clara ni unànime, l'alumnat i el professorat estan fent un esforç enorme en un context d'incertesa i desconeixement sobre el que succeirà.
 
El recent acord entre el Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s), que ara com ara seguim sense saber si podrà ser el full de ruta d'un futur govern del candidat popular Mariano Rajoy o un paper més sense cap valor, contempla entre les seves 150 mesures la paralització de la LOMCE en tot allò que no hagi entrat en vigor. Però, de què s'està parlant?
 
A dia 1 de setembre convé dir que tot el nou currículum de la LOMCE dels diferents nivells educatius i les seves avaluacions estan ja en vigor amb el començament del nou curs. Per això, no sembla seriós que es faci aquest anunci, sobretot quan no es diu amb claredat què és el que es paralitzarà i a què s’hauran d’atenir els docents i alumnes.
 
Igual que reflectia fa uns mesos l'acord signat pel Partit Socialista (PSOE) i C’s per a la fallida investidura del candidat socialista Pedro Sánchez, aquesta vegada es torna a pretendre aconseguir el tan demandat Pacte Educatiu en un termini de sis mesos. A la vista de la situació, sembla que no s'ha tingut en compte que es tracta d'un tema prou seriós com per fer propostes tan lleugeres, sobretot pensant que l'objectiu és difícil, el temps escàs, i el resultat hauria de ser recolzat per una àmplia majoria parlamentària, per no parlar que en cap moment es cita en l'esmentat acord el paper que, sens dubte, ha de jugar en tot això la comunitat educativa, perquè sense ella, sense la veu de la societat, no podem enganyar-nos sobre la consecució de cap pacte.
 
I per no deixar que la negativitat sigui qui guanyi, es podrien ressaltar positivament dues qüestions entre les mesures acordades per ambdues formacions. La primera és el compromís d'aprovar un Estatut del Personal Docent basat en el Libro Blanco de la Función Docente elaborat pel professor José Antonio Marina. Millorar la formació inicial i permanent del professorat, establint per fi els criteris d'una carrera professional, és absolutament imprescindible perquè el sistema educatiu pugui millorar. Això sí, sense oblidar que aquestes mesures han de ser per a tots els professionals que es dediquen a la docència, amb independència que el seu lloc de treball sigui en un centre públic, privat o concertat.
 
La segona mesura és facilitar la lliure elecció per part dels pares del tipus d'educació que volen per als seus fills i donar un clar suport a l'ensenyament concertat, encara que la redacció d'aquest punt no és del tot correcta. Dir que es recolza l'ensenyament concertat “en suport a l'educació  pública” implica un cert grau de subsidiarietat que el Tribunal Suprem, en una recent sentència (Sala contenciosa administrativa nº 1180/2016) guanyada per la Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE), ha deixat clar que no existeix, defensant que l'educació pública i la concertada són dos eixos complementaris del nostre sistema educatiu, per la qual cosa han de tenir igual tracte i condicions.
 
A dia 1 de setembre, a dia 2, a dia 3… sigui el dia que sigui, hem d'exigir als dirigents polítics que actuïn amb responsabilitat i, en matèria d'educació, ho facin sempre pensant en el bé dels milers d'alumnes i docents afectats per aquesta situació, pensant en com les seves decisions poden perjudicar-los a nivell formatiu, en un cas, i a nivell laboral, en un altre.
 
Si volem que els nostres professors i els nostres centres educatius procurin la millor de les atencions als nostres alumnes, al nostre futur, no deixem que passi ni un sol dia més. Estem jugant amb el futur dels nostres joves, amb el futur dels qui d'aquí a uns anys decidiran el que ha de ser la nostra societat i el nostre país. No és una qüestió que pugui esperar.
 

 Documents relacionats

Article publicat a Páginas Digitales
pas4

 

 

 

Hay 63 invitados y ningún miembro en línea

 

lateral web formacio
p1

 

oasispertotlany