No hi haurà un increment d’hores lectives, però que canviarà l’horari de les classes de setembre que, per millorar el confort tèrmic, serà de 9h a 13h a infantil i primària.

    Aquest canvi horari no tindrà afectació a la secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, atès que en aquestes etapes al setembre ja es fa aquest tipus de jornada lectiva.

    L’avançament del curs acosta el calendari escolar català al dels principals països europeus i comportarà un benefici per l’alumnat, ja que escurça el període de desconnexió de l’estiu.

    El curs 2022-2023 acabarà el 22 de juny a l’educació infantil i primària i el 20 de juny a l’ESO, batxillerat i FP.

    Per no excedir els dies lectius, s’ampliaran amb un dia més les vacances de Nadal i s’atorgarà un dia més de lliure disposició, passant dels 3 actuals als 4 el curs vinent.

    Avui, 2 de maig, es celebra el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar. Es tracta d'una data que visibilitza un problema que sofreixen nens i adolescents en els centres educatius i davant el qual la societat en general sembla haver-se conscienciat més durant els últims anys, encara que continua existint més del que ens agradaria.

    Entenem per "Assetjament Escolar" les amenaces, la intimidació, les manipulacions i agressions físiques i/o verbals que sofreix un estudiant per part d'un company o de varis. Segons l'ONG Bullying Sense Fronteres, prop del 70% dels estudiants sofreix agressions, una xifra potser excessiva, que UNICEF rebaixa fins al 33%. En qualsevol cas, es tracta d'un percentatge bastant elevat i preocupant, perquè les conseqüències que té en els menors poden ser greus, provocant baix rendiment escolar, depressió, dificultats en les interaccions socials, baixa autoestima, fins i tot idees d'acabar amb la pròpia vida.

    El fundador de l'ONG Bullying Sense Fronteres, Javier Miglino, va promoure l'any 2013 reivindicar el 2 de maig la lluita contra l'"assetjament escolar", entenent que es tracta d'una situació prou important per a parar esment especial. Aquest mateix any, UNICEF va decidir incorporar la data al calendari de cites reivindicatives. Miglinio considera que "el bullying és un enemic silenciós que es nodreix de tres verins: la solitud, la tristesa, la por". 

    La utilització de les xarxes socials ha canviat la manera en la qual els estudiants s'interrelacionen. Respecte al tema del "assetjament escolar", la presència digital pot suposar un agreujant en els menors, ja que el que fa anys es quedava en l'horari escolar ara continua en la xarxa a tota hora. I l'abast és major.

    Des de FSIE manifestem el nostre ferm compromís amb una societat que promogui els valors del respecte a la dignitat de totes les persones i convidem a tots a exercir la responsabilitat amb aquesta mena de conductes indesitjables. Animem als professionals de l'ensenyament i als professionals que treballen en centres d'atenció a discapacitat que encarnin aquest valor del respecte que esmentem.

    Per tot això, i fins i tot admetent que la nostra societat està cada vegada més conscienciada del problema, que per desgràcia encara continua existint, convidem als professionals d'aquests sectors a conèixer més sobre com prevenir l'"assetjament escolar" per a fer front a aquestes situacions. I llancem un missatge concret als estudiants en particular que no siguin part del problema, sinó de la solució.

Des de FSIE reivindiquem, avui 1 de maig, la dignificació i millores professionals per a tots els treballadors davant la gran pèrdua de poder adquisitiu que estan sofrint. Recordem que la situació econòmica, agreujada per la guerra a Ucraïna, ha disparat l'Índex de Preus al Consum (IPC) i el cost de subministraments bàsics, com la llum o els aliments. En conseqüència, les millores professionals són ara més urgents i necessàries.

Des de FSIE, compromesos amb els treballadors dels sectors de l'ensenyament concertat i privat i amb el de l'atenció a persones amb discapacitat, instem les administracions educatives i a les organitzacions empresarials al fet que millorin les seves condicions laborals.

En el cas dels treballadors de l'ensenyament concertat, exigim des de fa temps l'equiparació salarial i de càrrega lectiva amb els seus homòlegs de l'ensenyament públic. Incloure al Personal d'Administració i Serveis i personal complementari en el pagament delegat o facilitar l'accés a la jubilació parcial són també qüestions que espera aconseguir l'organització.

Jesús Pueyo, secretari general de FSIE, indica que “el que no pot ser és que, amb el mateix treball i responsabilitat, els treballadors de la concertada tinguin pitjors condicions laborals, quan els centres concertats estan sostinguts amb fons públics”. Continuarem protestant en la mesura en què les administracions diferenciïn en el tracte als uns i els altres.

D'altra banda, considerem absolutament necessari que el Govern i les Comunitats Autònomes incrementin el finançament dels concerts educatius perquè l'ensenyament concertat sigui, tal com estableix la Llei, realment gratuït.

La baixa natalitat que venim arrossegant des de fa anys obliga a una reducció del nombre d'alumnes per aula amb l'objectiu de millorar el sistema educatiu i mantenir els llocs de treball. “Però que hi hagi menys alumnes no pot ser aprofitat per les administracions per a tancar aules, enviar a l'atur a centenars de treballadors i reduir la inversió en l'educació sostinguda amb fons públics”, adverteix Jesús Pueyo.

Segons xifres del Ministeri d'Educació i Formació Professional, a l'Estat hi ha prop de 210.000 professionals que treballen en els centres educatius concertats i privats, la qual cosa suposa entorn d'un 28% del total.

Pel que fa als treballadors d'Educació Infantil, defensem que les administracions financin la gratuïtat de l'ensenyament de 0 a 3 per a tota mena de centres. “Destinar tots els recursos als centres públics significa excloure i perjudicar els centres concertats, sostinguts també amb fons públics, i privats que, davant la pandèmia, l'insuficient finançament i la baixa natalitat, necessiten suport per a la seva viabilitat i solvència. Ens preocupa la viabilitat d'aquests centres i la possible pèrdua de llocs de treball que, en aquest sector, són majoritàriament femenins”, destaca Jesús Pueyo.

Pel que fa als treballadors de l'atenció a persones amb discapacitat, sol·licitem a les administracions públiques la concertació social amb el sector i la continuïtat dels centres d'educació especial, perquè atenen més de 39.000 estudiants amb necessitats específiques i en els quals treballen milers de professionals.

Reconeixem la labor tan important que realitzen diàriament tots els professionals dedicats a l'educació i a l'atenció a la discapacitat, agraint el seu esforç extraordinari durant la pandèmia. La dificultat de la pandèmia, acrescuda per la incertesa generada per les administracions polítiques i sanitàries, ha exigit un major compromís amb la seva vocació de servei i l'adaptació a les noves tecnologies.

Finalment, incidim en què aquest agraïment ha de materialitzar-se en unes millores professionals que per a molts dels treballadors i centres no acaben d'arribar.

   S'apropa el Dia Internacional del Treball i la comunitat internacional celebra avui el Dia de la Salut i Seguretat en el Treball, entenent que aquests aspectes són també molt importants i que se solen passar per alt.

   En efecte, les condicions professionals i econòmiques són essencials per a tota ocupació, però també ho són les condicions de salut i de seguretat. Des de FSIE som conscients plenament que tot entorn laboral ha de garantir tant la salubritat com la protecció dels empleats i que no sempre se li atorga suficient valor.

   Durant la pandèmia de la COVID-19, els treballadors dels centres educatius, tant docents com personal d'administració, estan fent un esforç extraordinari per a combinar les seves tasques presencials amb l'àmbit digital, per a garantir que tots els estudiants reben el seu dret a l'educació, fins i tot quan contreuen una malaltia. Aquesta situació és una realitat que suposa una dificultat evident, perquè molts professionals no dominaven, fins i tot no coneixien, algunes de les eines necessàries per a educar a través d'Internet. Igualment, el personal de serveis dels centres educatius està treballant en unes circumstàncies noves per a garantir el seu òptim funcionament.

   Per part seva, els professionals de l'atenció a persones amb discapacitat també estan fent un esforç notable, i el van realitzar en els moments més durs del confinament, desenvolupant la seva labor amb el risc de contagiar-se per la COVID-19 i amb la incertesa generada d'aquesta situació i de l'ambivalència del protocol sanitari.

   Amb l'objectiu de minimitzar els contagis, des de FSIE insistim en la necessitat que els espais de treball estiguin correctament ventilats, més encara ara que no és obligatori l'ús de la màscara en interiors. Recordem que la pandèmia no ha acabat i que cal ser responsables, mantenint les mesures sanitàries recomanades.

   No obstant això, des de FSIE hem decidit aprofundir enguany en la salut en el teletreball, una realitat que afecta cada vegada més professionals i que influeix també fins i tot en aquells que treballen de manera presencial. Treballar en connexió amb la tecnologia representa nombrosos beneficis, com a rapidesa i comoditat, però també implica una sèrie de riscos per a la salut i la seguretat.

   Des de FSIE animem a tots els treballadors al fet que estiguin informats d'aquests riscos i que posin de la seva part per prevenir conductes lesives. Sovint, ningú millor que un mateix pot conèixer i remeiar aquests riscos que suposa el teletreball i la connexió digital.

   Per a anticipar-se i reduir els riscos físics, recomanem utilitzar un material de treball adaptat: una cadira amb un respatller que pugui modificar l'altura, disseny ergodinámic; i un monitor situat a una distància considerable, entre els 45 i 65 centímetres, i coincidint la seva part de dalt amb l'altura dels ulls. També recomanem baixar la lluentor de les pantalles i adoptar descansos breus però freqüents per a mirar a distàncies llunyanes, la qual cosa ajuda a canviar l'enfocament, augmentar la freqüència del parpelleig i reduir la sequedat de la llàgrima i altres problemes de visió.

   Per a anticipar i reduir els riscos psicològics, recordem tant als treballadors com als centres educatius que els treballadors tenen dret al seu descans i que l'obligació de respondre missatges fora de l'horari establert està contemplat com un incompliment de la llei. De manera excepcional, quan la situació ho requereixi, pot fer-se, però no convé abusar en aquesta mena de situacions ni oblidar que el correcte és treballar en l'horari estipulat.

    La Síndrome de Down afecta a milers de persones a tot el món. El 21 de març és el Dia Internacional en el qual ens unim a les persones que el pateixen per a mostrar-los el nostre suport. Des de FSIE creiem en una societat plural i empàtica, en la qual cabem tots. Per això, hem elaborat una campanya de reivindicació i conscienciació, sota el lema #QueResEnsSepari.

 

    L'any passat, l'asoaciació DOWN España va utilitzar aquest mateix lema, interpel·lant als ciutadans a prendre part en la seva iniciativa: "Suma't a la campanya #QueResEnsSepari", en al·lusió al fet que "Si tenim tantes coses en comú, per què deixem que només un cromosoma ens separi?".

   

    Segons DOWN España, la falta d'amistats i oportunitats de socialització a les quals s'enfronten les persones amb síndrome de Down quan aconsegueixen l'adolescència i l'edat adulta són un dels problemes principals que tenen. Des de l'ONG assenyalen que prop d'un 24% del col·lectiu diu no tenir amics i un 62% té poques o cap oportunitat per a fer noves amistats, la qual cosa suposa una possible causa de frustració i un augment de possibilitats d'interferir en l'estat d'ànim, benestar i fins i tot produir depressió.

 

    Per a canviar aquesta situació, en la mesura de les nostres possibilitats, des de FSIE ens unim a l'entitat per a conscienciar i continuar aprofundint en el camí de la inclusió i empatia que recorrem com a societat. Us animem que difongueu el missatge amb el hastag #QueResEnsSepari en xarxes socials i al fet que siguem exemple coherent d'aquests valors que ens representen com a organització, referent tant en educació com en atenció a persones amb discapacitat.